La llar d’infants és la primera escola a la que pot anar el nostre fill. No és obligatòria, ja que l’escolarització no és obligatòria fins als tres anys, però sovint, si els pares treballen o no hi ha ningú més amb qui deixar el petit, és la única opció que tindrem.
Com a les escoles, de llars d’infants n’hi ha de públiques i de privades. Generalment tothom voldria aconseguir una plaça pública ja que les tarifes són molt més reduïdes. El problema a les escoles bressol públiques sol ser l’horari (molt semblat al de l’escola dels grans) de 8-9 a 4-5 amb servei de menjador. A les llars privades l’horari se sol allargar fins molt més tard al vespre, fent que sigui més fàcil compatibilitzar el nostre horari de treball amb l’estada del nen a la llar.
Per apuntar el petit a la llar haurem de buscar quines són les llars que ens toquen per zona i fer la inscripció cap al mes de maig (vigileu si teniu prevista la data de part després de les preinscripcions) malgrat que a cada zona té unes dates diferents. Informeu-vos a l'ens que en depengui la gestió i tingueu en compte que algunes llars no accepten nadons de menys d’1 any.
Les places s’atorguen per punts. Els barems de puntuació varien d’un poble a un altre, però alguns podrien ser: proximitat de la vivenda, proximitat del lloc de treball, malalties del bebè, situacions d’atur, etc. Cal assabentar-se amb temps de tots els papers i requisits que calen per la preinscripció.
Generalment a les llars demanen que el nen porti una bossa amb l’esmorzar, una bata, roba de recanvi, pitet, tovallola, bolquers/tovalloletes, roba còmoda tipus xandall i sabates amb velcro. Res de cinturons, clips que puguin empassar-se ni altres complements perillosos.
Claus per l'adaptació
L'adaptació a la llar d'infants no és sempre fàcil i en funció de l'edat i del caràcter del nen serà més o menys complicada. Els nens més petits no solen plorar tant com els que ja tenen vora els 12 mesos. Això és així perquè quan més grans, més s'adonen de la separació. No allargar el moment d'acomiadar-se i seguir les instruccions de les mestres en el procés farà que l'adaptació sigui més ràpida i senzilla.
La sensació d'abandonar al petit fa que els pares ho passin també molt malalment durant el procés d'adaptació. Mostrar-se positiu davant la situació ajudarà a reforçar la confiança del nen a l'entrada de l'escoleta.
Que els pares puguin acompanyar el petit els primers dies, tal com ho marquin les mestres, augmentarà la comunicació amb els professionals de la llar. Parlar amb ells, preguntar si l'esmorzar ha estat el correcte, si ha fet migdiada, si es relaciona bé...
Implicar-se en els projectes de l'escola serà bo tant pels pares com pels nens. Participar en tot allò que se'ns proposi des del centre (projecte biblioteca, recollida de joguines, festes de nadal, carnestoltes, setmana cultural, etc.) ens ajudarà a conèixer el centre, els companys, altres pares, altres maneres de fer.
font fotografia: el periódico
