El part

El part natural és el part vaginal amb o sense anestèsia, la cesària, en canvi, és una intervenció quirúrgica. 

Hi ha molts tipus de parts i cada hospital i cada família escull com vol parir. Hi ha qui fa un pla de part (si voleu fer-ne, consulteu-ho amb la vostra llevadora) i hi ha qui prefereix parir en una casa de parts i o, fins i tot, a casa seva. Cadascú és lliure. Jo us parlo del part a l’hospital on, més o menys respectat, seguirà sempre el mateix procés.

La llevadora és qui s’ocupa de guiar a la dona que ha de parir. El metge, ginecòleg, intervé en cas necessari o de complicació. Però com que el part no és una malaltia, la llevadora és en qui s’ha de confiar.  

El cos d’una dona embarassada es prepara sol per parir. Per aquelles dones a qui els fa una por terrible pensar en el moment del part, heu de saber que un cop aquest arriba, el cos es relaxa i aquesta por marxa. No cal patir, el cos és intel·ligent i està preparat per parir.

Cal saber que després de néixer el bebè el cos també ha d’expulsar la placenta, el segon part, que en diuen. En cas de parir a casa si la placenta no s’expulsa de forma natural s’ha de córrer cap a l’hospital, sinó seria molt greu.

Com s’inicia el part?

Uns dies abans del part, o fins i tot unes hores abans que comenci el part segurament perdreu el tap mucós, una mena de fluxe rosat que reconeixereu de seguida. Malgrat que algunes dones ni tan sols se n’adonen perquè el perden a poc a poc. O fins i tot el poden expulsar en el mateix hospital. El més habitual és que s’expulsi dies/hores abans de parir.

El part pot iniciar-se de diverses maneres. La més comú són les contraccions (les primeres s’anomenen pròdroms de part) solen ser espaiades, poc doloroses i poc intenses. Les següents ja sí que són contraccions regulars i la seva intensitat és cada vegada més forta, rítmica i dolorosa.

Quan s’inicia el part amb contraccions , la dona té temps de dutxar-se, preparar-se i anar cap a l’hospital amb tranquil·litat. No caldrà córrer perquè s’haurà de fer tota la feina de dilatació, que pot comportar hores.

Una altra manera d’iniciar-se el part és el trencament d’aigües. La bossa és trenca i la dona nota que queda molla sense haver fet pipi. Malgrat tot i que hi ha qui fa un mullader important hi ha qui, en canvi, va perdent líquid poc a poc. Sigui com sigui, quan el part s’inicia amb el trencament d’aigües s’ha d’anar de seguida cap a l’hospital. Abans, però, serà molt i molt important fixar-se en si les aigües han sortit netes o brutes. Si l’aigua és bruta, de color rosat/marronós és molt important anar de seguida a l’hospital i indicar-ho als metges, ja que voldrà dir que el bebè pot empassar meconi, la seva pròpia defecació. La qual cosa és molt perillosa i farà que els metges treballin amb més celeritat, l’expulsiu serà precipitat.

A Europa la postura per parir és damunt el poltre i amb les cames obertes. Aquesta postura no és gens natural però facilita el treball de l’equip mèdic i és la més còmoda en cas d’haver triat anestèsia peridural, que adorm les cames. La postura natural per parir realment és de peu o  a la gatzoneta (en cuclillas). Hi ha hospitals que permeten que les mares pareixin en la postura que els sigui més còmoda a elles. També hi ha centres hospitalaris que han deixat enrere pràctiques deshumanitzades com la rasuració o l’ènema.

L’episiotomia és un tall a la part inferior de la vagina que practica el ginecòleg al moment del part per tal que no l’esquinci la pell en cas que aquesta no estigui prou flexible.  Aquest tall que sol ser en forma de L (per evitar que el tall comuniqui amb l’anus) és el que cosiran al final del part i és el què necessitarà cures o el que pot portar complicacions al post part.

Algunes dones, amb la voluntat d’evitar l’episiotomia, es fan massatges amb oli de rosa de mosqueta o d’ametlla durant l’embaràs, aconseguint que la zona estigui més preparada per estirar-se en el moment de parir.

Malgrat tots els esforços per flexibilitzar la zona pot ser que al final el metge hagi de recórrer a pales, fòrceps o altres eines per ajudar al part. El postpart, en aquests casos, pot ser més dur.

Puc avançar el part?

El part vindrà quan hagi de venir. Els metges determinen una data prevista pel part (DPP) i realment serà pels volts d’aquesta data. La DPP es calcula en funció del primer dia de la última regla. Durant la primera ecografia del nadó, en funció dels mil·límetres de grandària de l’embrió, el metge pot corregir la DPP.

A menys que es detecti algun problema, el cos farà el seu cicle natural i quan estigui tot llest s’activarà el procés tot sol. La saviesa popular diu que caminar, menjar xocolata o tenir sexe pot ajudar a produir oxitocina (l’hormona que inicia el part). Jo vaig caminar molt i em vaig cruspir una bona tassa de xocolata calenta hores abans de parir. No sé si va funcionar. El cert és que aquell dia vaig parir.

Quan hi ha complicacions el ginecòleg pot intervenir i realitzar una cesària, és a dir, mitjançant una operació (programada o no) a quiròfan. Com que es fa a quiròfan el pare no podrà assistir al part (malgrat que alguns hospitals comencen a contemplar aquesta possibilitat), i la recuperació al post part serà més complicada que en els casos de part vaginal. 

El moment irrepetible i únic del naixement del nostre fill.

Tenir un fill és cosa de tres. El pare, la mare i el nen. Per això, poder gaudir a soles de les primeres sensacions de ser pares és molt important. Segurament fora de la sala de parts hi haurà tota la família esperant per conèixer el nou membre... però aquell moment màgic en que neix un fill és el mateix moment en el neixen un pare i una mare. No en prescindiu. Tindreu temps de presentar-lo, però ell només naixerà una vegada, viviu-ho intensament perquè és un instant irrepetible.