La introducció d’aliments no té una regla
estricta. Cada metge recomana mètodes diferents, però en el que gairebé tots
coincideixen és en el fet que mai s’han d’introduir diversos aliments el mateix
dia ja que s’ha de valorar sempre si l’aliment nou provoca alguna reacció
al·lèrgica.
Fins als 6 mesos el bebè hauria de beure llet en
exclusiva. No necessita aigua. Però a partir dels 5 mesos es poden introduir els
cereals barrejats amb la llet (de fórmula o materna) per esmorzar.
Als 6 mesos podem donar fruita per berenar. La
fruita costa d’introduir ja que a molts nens no els agrada. Les primeres
fruites que podrem oferir seran la poma, el plàtan i la pera. Després i de
forma progressiva anirem variant i afegint taronja o mandarina, meló, síndria,
préssec (el préssec dels últims). Els fruits vermells estan prohibits fins
l’any per l’alt nivell d’al·lèrgies que provoquen. Per berenar també es pot
començar a donar iogurt.
A partir d’ara anirem oferint aigua (en got o
cullera si feu lactància materna o en biberó si doneu llet de fórmula).
Als 7 mesos podrem introduir triturat de verdura
amb carn per dinar (començarem amb pollastre i gall dindi).
Als 8 mesos introduirem altres tipus de carn i
podrem començar a fer sopes amb el caldo de la verdura, afegint una cullerada
de sèmola d’arròs o de blat.
Als 9 mesos introduirem el peix blanc a les
verdures del vespre. També es pot fer alguna recepta amb peix al forn.
Als 10 mesos introduïm l’ou. Aquest s’ha de fer al
llarg d’un mes, de forma gradual. Primer un quart de rovell, una setmana
després un altre quart, a la tercera setmana 1 mig rovell i finalment el rovell
sencer. Als 12 mesos l’ou ha d’estar ben introduït, ja que una de les vacunes obligatòries
porta ou i el metge ha de saber si el bebè n’és al·lèrgic. També podrem anar
afegint, un cop per setmana, algun llegum a la verdura.
La mida dels plats ha de ser d’uns 150gr.
inicialment i de 200gr a mesura que passin els mesos. Podeu prendre de mida
d’exemple un potet de menjar preparat per bebès.
Els bebès, mentre fan alimentació complementària
tenen com a base, encara, la llet (a poder ser 500ml diaris). Si feu LM
continueu a demanda, si feu bibis, seguiu amb les preses d’abans d’anar a
dormir, de les farinetes del matí, etc.
A partir de l’any el nen ja pot menjar qualsevol
aliment excepte fruits secs i marisc. La introducció de nous aliments sempre es
farà igual, gradualment i vigilant les possibles reaccions en el cos de
l’infant.
Els trossos s’han d’anar introduint a mesura que
el nen té possibilitats de menjar-se’ls sense risc. Per exemple, quan apareguin
les dues primeres dents pot tastar crostons de pa.
Hi ha qui està en contra dels triturats i de les
farinetes i passen directament a donar aliments sencers. crec que els pares han d'estar preparats per prendre aquesta decisió. Jo, per exemple, no ho estava. La meva petita s'ennuegava i jo patia massa, no em valia la pena. Vaig pensar que tot arribaria... i sí, ara menja de tot, tant en trossos com triturats. Per mi el problema de no fer triturats i noméstrossos és que la
quantitat que mengen els petits és molt inferior i que sempre que el petit
mengi alguna cosa s’ha de vigilar molt que no s’ennuegui. Al meu entendre, tot
arriba i no cal córrer. Segons la meva opinió, quan el petit tingui dents ja anirà mastegant i es
podran donar tot tipus d’aliments. Per mi, és millor no arriscar-se. Però això
és una decisió molt personal i cada mare haurà de valorar la seva situació. En
cas d’ennuegament s’hauran de tenir coneixements de primers auxilis.
Venen una mena de malles en forma de xumet en els
quals es pot posar fruita, carn o el que es vulgui i el nen pot xuclar sense
risc d’ofegar-se.
