A partir dels 5-6 mesos els bebès guanyen força a
la seva musculatura i comencen a voler-se girar. Haurem de començar a
desconfiar de deixar-los sols sense lligar a segons on perquè d’un dia per
l’altre aprenen a girar-se, a arrosegar-se i poc a poc a moure’s fins a
gatejar. Cada nen té el seu ritme evolutiu i podria ser que amb mesos encara no gategés bé. Però un cop
comenci i agafi confiança, voldrà anar a pertot arreu i us sorprendrà la
velocitat amb què es mourà.
Cal que a partir d’aquest moment en què comenci a
gatejar o caminar protegiu i adapteu una mica els racons perillosos de casa.
Per exemple, posar espuma a les cantoneres on pugui fer-se cocos, tapar els
endolls amb plàstics especials. I quan sàpiga caminar, posar tanques de
seguretat a les portes dels armaris, als calaixos o a la porta de la rentadora.
Tot això ho venen a les ferreteries i a les botigues de puericultura.
Com sempre, hi ha qui no està d’acord en protegir
la casa, per no alterar la seva vida ni la del nen. Bé, per mi, és més
important la seguretat i el fet de no haver de crear un clima de NO, NO, NO
constant.Si el nen et trenca el gerro després de dir-li vint-i-cinc vegades que no el toqui; el nen no té la culpa. La culpa és teva per no haver-lo tret del seu abast.
La transició del gateig al caminar és una època
perillosa que cal estar molt alerta i per terra amb el nen. Les caigudes són
constants i haurem d’evitar al màxim els cops. Els petits de seguida volen
posar-se drets així que jo recomano que cap als 9 mesos es tingui un caminador
preparat (un caminador dels que s’han d’empènyer, generalment amb música i
altres activitats, de venda a joguineries).
