Què he de saber i què he de preparar abans de parir

La dieta, aliments prohibits, complements.

Estàs embarassada, i ara, què? Falten dies per la primera visita i no saps ni què has de menjar.

Primer de tot no cal obsessionar-se amb la dieta. Si ja prenies àcid fòlic per recomanació de la llevadora, perfecte, segueix fins que t’indiquin el contrari. Si no n’estàs prenent te’n receptaran segur. L’àcid fòlic serveix per evitar l’espina bífida i es pot comprar tranquil·lament a la farmàcia.

A més de l’àcid fòlic, al llarg de l’embaràs segurament també hauràs de prendre complement de ferro, ja que en aquesta etapa els nivells de ferro baixen de forma natural (si algun cop a la vida has pres ferro ja sabràs quina és l’efecte que provoca. Si no n’has pres mai, et sorprendrà veure el color de les caques. Negres, com el quitrà, no t’espantis, és normal el cos expulsa la part de ferro que no assumeix i aquest fa que les defecacions siguin negres).

Pel que fa a la dieta és important que evitis certs aliments fins que el metge t’indiqui si els pots o no prendre després de la prova per saber si has passat la toxoplasmosi. Així tot l’embotit que no s’ha cuit queda restringit.

També s’hauran d’evitar les amanides fora de casa (i a casa rentar bé totes les verdures).

No es recomana la tonyina natural. Sí les conserves.

La dieta haurà de ser una dieta equilibrada, amb molta fruita, verdura, carn i peix i tot allò que aporta els nutrients necessaris per fer créixer l’embrió. En la mesura del possible hauries d’evitar menjar massa brioxeria. No perquè sigui dolenta per l’organisme, sinó perquè engreixar-se més del compte no és gens bo per l’evolució de l’embaràs. Una proporció correcta és d’un quilo per mes, però s’ha de tenir en compte que durant el tercer trimestre el pes augmenta de forma considerable respecte els dos anteriors.

Durant l’embaràs et faran una prova per controlar els nivells de sucre (després de veure un got de glucosa es fa una extracció de sang), algunes embarassades desenvolupen diabetis gestacional, en cas de patir-la el metge recepta una dieta concreta i molt controlada. Seria important no inflar-se a sucres la nit abans del dia de la prova o els nivells sortiran alterats i hauràs de fer una segona prova més llarga i pesada, que durarà quatre hores i consistirà en prendre 4 gots de glucosa i quatre extraccions de sang, un cada hora, sota control mèdic en una sala.

Classes de preparació al part, les respiracions i els pujos.

Assistir a les classes de preparació al part serà importantíssim per arribar al moment clau amb els deures fets i sabent a què ens enfrontarem i com hem d’actuar.

En aquestes classes, a banda d’explicar-vos com serà el part, el postpart i tot de conceptes relacionats amb la maternitat algunes llevadores fan exercicis gimnàstics adequats per embarassades, també exercicis de relaxació i de respiració per alleugerir el dolor de les contraccions i, al final de l’embaràs aprendreu com empènyer (pujos) a la sala de parts durant el moment de l’expulsiu.

La nostra pell.

Haurem de procurar que la nostra pell estigui el més elàstica possible. En pocs mesos la panxa, els malucs i els pits, fins i tot les cames prendran un volum considerable. Si no tenim cura apareixeran estries que no marxaran mai més. Però es poden evitar fent servir cremes aptes per embarassades (recordeu que no podeu posar-vos segons quines cremes, ja que la pell n’absorbeix les substàncies i podrien ser perjudicials pel fetus).

La crema s’ha de posar cada dia, de forma constant, fent que la pell estigui ben hidratada. Podeu comprar qualsevol crema antiestries per embarassades de les marques comercials com la mustela (aquesta és molt recomanable per la seva relació qualitat-preu), o qualsevol de venda a farmàcia.

Si us enganxa l’estiu, que aneu més lleugeres de roba podeu fer servir oli de rosa mosqueta o oli d’ametlles, que són més pringosos i més eficaços però no embrutareu la roba. 

Els pits –els mugrons- no necessiten cap tipus de preparació abans del part. El procés és natural i el cos farà el seu cicle.

Per evitar l’episiotomia (tall genital) hi ha qui es fa massatges pre part amb oli d’ametlles per aconseguir més elasticitat.

Una curiositat. Durant l’embaràs apareixerà un línia al ventre des de sota el melic fins al pubis. Desapareixerà després de parir, pocs mesos després.

El sol és bo per a tothom, però torrar-se com una gamba està prohibit durant l’embaràs. Fer solàrium molt més. Tampoc es pot anar a cap spa o jacuzzi ni fer-se massatges amb cremes que no estiguin indicades per a embarassades.

En la mesura que ens sigui possible evitarem també els tints pel cabell amb amoníac. N’hi ha sense aquest component químic que sí estan permesos.

Amb què em vesteixo durant l’embaràs.

El més important pel que fa a la roba d’embarassada és que sigui còmoda i que no constrenyi. Per tant, a l’estiu els vestidets seran una molt bona opció i per la resta de l’any, uns leggins de cintura baixa i samarretes, jerseis o camisoles amples seran perfectes.

Els pantalons d’embarassada, amb la goma tipus faixa, no són útils per tothom fins els darrers mesos d’embaràs, però  depèn del volum i de les molèsties que la panxa ocasioni. De fet, la goma serveix per aguantar-la i protegir-la quan ja és ben grossa. Sempre va bé tenir algun texà apte per la panxota, però no cal renovar l’armari per vestir-se de prenyada, com us deia la roba elàstica serà el més còmode.

Una de les precaucions a tenir molt en compte pel que fa a la roba durant l’embaràs és el tipus de sostenidors que podeu fer servir. Per evitar problemes amb les mames es recomana NO usar sostenidors amb aros ni farcits. Ni tan sols durant el primer trimestre en el que els pits solen fer mal. A banda, al llarg de l’embaràs la talla dels sostens anirà variant. Aprofiteu per comprar sostenidors de lactància (tenen un clip que deixa el pit al descobert). Són còmodes i ja els tindreu per quan arribi la criatura.

Quan pariu necessitareu sostenidors d’una o dues talles més que la vostra talla habitual. Mentre pugi la llet els pits estaran molt grans i fins que no s’estableixi la lactància segurament tindreu dues talles de més. Després amb una més (a menys que feu un canvi de pes molt brusc) ja en tindreu prou.

Molt important: no es poden fer servir faixes ni cap tipus de constrictor pel ventre.

La canastreta.

Quan s’acosti la data del part haureu de tenir preparades dues bosses. La vostra, amb roba per passar un parell de dies a l’hospital i la del bebè amb tot allò que necessitarà durant els primers dies de vida.

A cada hospital indiquen unes coses o altres, però a grans trets, la canastreta hauria de contenir:

-Roba de primera posada i tres mudes completes més. No us compliqueu, això vol dir: 4 bodis i 4 pijames de cos sencer o de dues peces. Quan més fàcils siguin per cordar, millor.

-Mitjonets (en cas que no agafeu pijames i li vulgueu posar roba normal).

-Manyoples (perquè els bebès neixen amb les ungletes llargues i s’esgarrapen sense voler) i barretet (encara que faci calor el necessitarà).

-Gasses, cremes, oli i sabons per la higiene del nadó.

-Bolquers de recent nascut, esponja natural i tovalloletes.

-Un parell de tovalloles.

-Un o dos embolcalls o arrullos (és una mena de tovallona-manta que d’una banda està fet de roba de tovallola i de l’altra és suau, serveix per embolicar el bebè o com a canviador).

-Alcohol de 70º i gasses estèrils per curar el melic. 

-Xumet (no sol fer falta, ja que el millor xumet serà el pit de la mare, però per si de cas més val tenir-ne un a mà).

  

La bossa de la mare, en canvi, hauria de tenir:

-Els documents (tarja sanitària, carnet embarassada i qualsevol documentació que us hagin donat durant l’embaràs, DNI i pla de part en cas de tenir-ne).

-Calces de paper d’un sol ús o calces velles per llençar de cotó.

-Purelan 100 de Medela (lanolina pura pels mugrons).

-Discs de lactància.

-Sostenidors de lactància.

-Sabatilles, bata i pijames amb botons fàcils de desbotonar per donar el pit.

-Necesser amb les coses d’higiene o el que calgui.

-Compreses de cotó o compreses amb ales de gran capacitat, les de nit van bé.

-Tovallola i xancletes.

Per cert, si voleu fer la donació de cordó umbilical, haureu de lliurar el dia del part el document que us hagin donat durant l’embaràs. Feu-ho saber a l’equip mèdic abans de parir. 

Expectatives davant el part.

Que la dona pugui ser mare, portar una vida dins seu i fer-la créixer és meravellós. No hi ha paraules que puguin descriure les sensacions de qui ho ha viscut. I el moment important, el dia en què tindrà, per fi, el seu fill en braços és simplement únic. Parir serà una experiència plena de sensacions, plena de pors, d’emoció, de dolor, de satisfacció, de llàgrimes d’alegria, de tremolors, de respiracions, de tendresa. Però al capdavall, parir serà el punt final de l’embaràs. Les expectatives que posem al moment del part poden ser moltes i molt diferents, tan com dones pariran.

Avui dia s’ha posat de moda el part natural, el més natural possible. A casa si pot ser, acompanyats d’alguna doula o fins i tot a una casa de parts (on es cobra un dineral per parir allí). Cadascú que faci el que li sembli, jo crec que els hospitals cada vegada estan més preparats per tractar als nadons i a les mares com cal i que sense arribar a extrems, es pot gaudir de l’experiència del part sense tantes històries. Amb això no vull dir que no em sembli bé aquest tipus de parts, com deia, cadascú que faci el què li sembli. Que busqui informació sobre el tema i que després faci el que li digui el cor. Però, i aquí anava, compte amb les expectatives de tenir una experiència meravellosa, perfecta i plena de focs artificials. El part pot portar complicacions i n’hem de ser molt conscients. Si no ho tenim previst pot ser que l’experiència de parir es converteixi en una frustració i un dolor immens per sempre. Cal arribar-hi psicològicament fort perquè serà un moment molt important, que com deia al principi, posarà fi a la fase d’embaràs i ens donarà, per fi, el nostre fill.

El meu consell és que pariu on pariu us informeu bé de quin tipus d’atenció us donaran. Per mi és important que podeu dilatar en un lloc tranquil i a poder ser amb poca llum, acompanyades en tot moment de la vostra parella,  si us deixaran fer servir pilotes, caminar o dutxar-vos per alleugerir el mal de les contraccions, quin tipus d’anestèsia podeu escollir, quin índex de cesàries té la clínica, i sobretot si us deixaran donar el pit al mateix moment de parir, si us deixaran triar entre fer o no episiotomia o no induir el part amb oxitocina, si fan separació del nadó i la mare, etc. En definitiva si respectaran el vostre part amb les idees que vosaltres teniu i sempre pensant en que no es produeixi cap complicació.

El part

El part natural és el part vaginal amb o sense anestèsia, la cesària, en canvi, és una intervenció quirúrgica. 

Hi ha molts tipus de parts i cada hospital i cada família escull com vol parir. Hi ha qui fa un pla de part (si voleu fer-ne, consulteu-ho amb la vostra llevadora) i hi ha qui prefereix parir en una casa de parts i o, fins i tot, a casa seva. Cadascú és lliure. Jo us parlo del part a l’hospital on, més o menys respectat, seguirà sempre el mateix procés.

La llevadora és qui s’ocupa de guiar a la dona que ha de parir. El metge, ginecòleg, intervé en cas necessari o de complicació. Però com que el part no és una malaltia, la llevadora és en qui s’ha de confiar.  

El cos d’una dona embarassada es prepara sol per parir. Per aquelles dones a qui els fa una por terrible pensar en el moment del part, heu de saber que un cop aquest arriba, el cos es relaxa i aquesta por marxa. No cal patir, el cos és intel·ligent i està preparat per parir.

Cal saber que després de néixer el bebè el cos també ha d’expulsar la placenta, el segon part, que en diuen. En cas de parir a casa si la placenta no s’expulsa de forma natural s’ha de córrer cap a l’hospital, sinó seria molt greu.

Com s’inicia el part?

Uns dies abans del part, o fins i tot unes hores abans que comenci el part segurament perdreu el tap mucós, una mena de fluxe rosat que reconeixereu de seguida. Malgrat que algunes dones ni tan sols se n’adonen perquè el perden a poc a poc. O fins i tot el poden expulsar en el mateix hospital. El més habitual és que s’expulsi dies/hores abans de parir.

El part pot iniciar-se de diverses maneres. La més comú són les contraccions (les primeres s’anomenen pròdroms de part) solen ser espaiades, poc doloroses i poc intenses. Les següents ja sí que són contraccions regulars i la seva intensitat és cada vegada més forta, rítmica i dolorosa.

Quan s’inicia el part amb contraccions , la dona té temps de dutxar-se, preparar-se i anar cap a l’hospital amb tranquil·litat. No caldrà córrer perquè s’haurà de fer tota la feina de dilatació, que pot comportar hores.

Una altra manera d’iniciar-se el part és el trencament d’aigües. La bossa és trenca i la dona nota que queda molla sense haver fet pipi. Malgrat tot i que hi ha qui fa un mullader important hi ha qui, en canvi, va perdent líquid poc a poc. Sigui com sigui, quan el part s’inicia amb el trencament d’aigües s’ha d’anar de seguida cap a l’hospital. Abans, però, serà molt i molt important fixar-se en si les aigües han sortit netes o brutes. Si l’aigua és bruta, de color rosat/marronós és molt important anar de seguida a l’hospital i indicar-ho als metges, ja que voldrà dir que el bebè pot empassar meconi, la seva pròpia defecació. La qual cosa és molt perillosa i farà que els metges treballin amb més celeritat, l’expulsiu serà precipitat.

A Europa la postura per parir és damunt el poltre i amb les cames obertes. Aquesta postura no és gens natural però facilita el treball de l’equip mèdic i és la més còmoda en cas d’haver triat anestèsia peridural, que adorm les cames. La postura natural per parir realment és de peu o  a la gatzoneta (en cuclillas). Hi ha hospitals que permeten que les mares pareixin en la postura que els sigui més còmoda a elles. També hi ha centres hospitalaris que han deixat enrere pràctiques deshumanitzades com la rasuració o l’ènema.

L’episiotomia és un tall a la part inferior de la vagina que practica el ginecòleg al moment del part per tal que no l’esquinci la pell en cas que aquesta no estigui prou flexible.  Aquest tall que sol ser en forma de L (per evitar que el tall comuniqui amb l’anus) és el que cosiran al final del part i és el què necessitarà cures o el que pot portar complicacions al post part.

Algunes dones, amb la voluntat d’evitar l’episiotomia, es fan massatges amb oli de rosa de mosqueta o d’ametlla durant l’embaràs, aconseguint que la zona estigui més preparada per estirar-se en el moment de parir.

Malgrat tots els esforços per flexibilitzar la zona pot ser que al final el metge hagi de recórrer a pales, fòrceps o altres eines per ajudar al part. El postpart, en aquests casos, pot ser més dur.

Puc avançar el part?

El part vindrà quan hagi de venir. Els metges determinen una data prevista pel part (DPP) i realment serà pels volts d’aquesta data. La DPP es calcula en funció del primer dia de la última regla. Durant la primera ecografia del nadó, en funció dels mil·límetres de grandària de l’embrió, el metge pot corregir la DPP.

A menys que es detecti algun problema, el cos farà el seu cicle natural i quan estigui tot llest s’activarà el procés tot sol. La saviesa popular diu que caminar, menjar xocolata o tenir sexe pot ajudar a produir oxitocina (l’hormona que inicia el part). Jo vaig caminar molt i em vaig cruspir una bona tassa de xocolata calenta hores abans de parir. No sé si va funcionar. El cert és que aquell dia vaig parir.

Quan hi ha complicacions el ginecòleg pot intervenir i realitzar una cesària, és a dir, mitjançant una operació (programada o no) a quiròfan. Com que es fa a quiròfan el pare no podrà assistir al part (malgrat que alguns hospitals comencen a contemplar aquesta possibilitat), i la recuperació al post part serà més complicada que en els casos de part vaginal. 

El moment irrepetible i únic del naixement del nostre fill.

Tenir un fill és cosa de tres. El pare, la mare i el nen. Per això, poder gaudir a soles de les primeres sensacions de ser pares és molt important. Segurament fora de la sala de parts hi haurà tota la família esperant per conèixer el nou membre... però aquell moment màgic en que neix un fill és el mateix moment en el neixen un pare i una mare. No en prescindiu. Tindreu temps de presentar-lo, però ell només naixerà una vegada, viviu-ho intensament perquè és un instant irrepetible.

La lactància

La lactància hauria de poder-se iniciar al mateix moment en què el nen pren contacte amb la pell de la mare. L’instint de succió, l’olor de la mare i, en definitiva, el pell en pell és el mètode més eficaç per començar una lactància amb bon peu.

Malgrat tot, la lactància comença durant l’embaràs. Moltes dones fracassen en aquesta part de la criança per manca d’informació i desconeixença del tema. És fonamental que durant els mesos de gestació la dona s’informi de com funciona, com s'estableix i els problemes que poden sorgir durant la lactància i, a poder ser, que es posi en contacte amb un grup de suport a la lactància del seu entorn.

Com funciona

La lactància és a demanda, i per tant no s’hauria d’administrar cap biberó al nadó. Fins a la pujada de la llet, que és al cap de tres dies d’haver parit, del pit en surt calostre, suficient per alimentar al petit. El pit, a més, ha d’estar a l’abast del bebè com qui diu durant les 24h del dia. Tant per alimentar-se com per calmar-se o adormir-se. De fet no s’hauria d’administrar cap biberó al nadó en cap moment de la lactància, ja que aquesta és “en exclussiva” (LME).

L’ús de xumets interfereix en la lactància fins que no està ben establerta i no es recomana. Malgrat tot, pot ser una ajuda dur-ne un a la canastreta per si de cas la mare està massa cansada per seguir amb el bebè enganxat al pit. 

Potser el més important a saber pel que fa a la lactància és que aquesta no ha de fer mal. Si en fa és símptoma de que la postura del bebè al succionar no és la correcta. I si fa mal i no es corregeix a temps la lactància té molts punts de fracassar. Apareixeran al cap de poques hores les primeres ferides (clivelles) als mugrons, i en els casos extrems, derivarà en mastitis, una infecció dolorosíssima.

La clau de la lactància, doncs, és la posició de la boca del bebè al succionar, que ha d’agafar l’aurèola del pit i no només el mugró. Amb els llavis ben oberts, tocant el pit amb el nas i la barbeta. Hi ha diverses postures per donar el pit, és bo conèixer-les totes, així s’eviten obturacions d’algunes de les vies de les glàndules mamàries. El millor seria poder variar de postura el bebè, per buidar bé el pit i evitar obturacions.

L’altra clau de la lactància, fins que aquesta s’estableix, és que la producció de llet va en funció de la demanda. Quan més mami el petit, més producció de llet hi haurà.

S’ha de tenir en compte, també, que ABANS es recomanava que els nens mamessin uns pocs minuts de cada pit. Això és fals i no ajudarà gens a establir la lactància ni al bon creixement del nadó. Heu de saber que la primera llet que surt del pit és més líquida, i fa la funció de calmar la set del petit. Després cada vegada és més espessa i té més greix, per tant la llet del final és la que aporta més aliment. El nen ha de buidar el pit per complet, i en cas de tenir més gana, oferir-li l’altre.

El mètode més natural i eficaç per hidratar el mugró un cop s’ha acabat la presa és mullar-lo amb una gota de la pròpia llet i deixar-lo secar a l’aire.

Mentre duri la lactància materna en exclusiva la dona no tindrà la menstruació, però sí que ovularà i es podria quedar embarassada de nou. A mesura que es va introduint l’alimentació complementària i es van reduint les tomes de pit, baixarà de nou la regla. 

No us estranyeu si quan sentiu el petit plorar el pit faci una punxada i dispari llet, o quan us dutxeu, o fins i tot si aneu caminant pel carrer i sentiu el plor d’un nadó. És normal.

Amb el pas dels dies la lactància s’establirà i els pits deixaran d’estar inflats i deixaran de fer el mal dels primers dies. Haureu de trobar els discs de lactància per les pèrdues de llet que us vagin més bé, en venen a supermercats, farmàcies, botigues de puericultura, etc.

Problemes amb la lactància materna

Davant de qualsevol dubte o de qualsevol problema amb la lactància, el millor que podeu fer és acudir de seguida a un grup de suport. A cada ciutat n’hi ha, a vegades fins i tot al propi centre de salut. Sinó, www.albalactanciamaterna.org us pot ser de gran utilitat. Acudir a demanar ajuda a temps pot ser determinant per solucionar el problema o per llençar la tovallola en la lactància materna.

-Clivelles. Són ferides obertes al mugró produïdes per culpa d’una mala succió del bebè i del fet de tenir el pit moll tantes vegades al dia. 

-Mastitis. Infecció dels conductes mamaris. El pit té diversos conductes que porten la llet des de les glandules fins a l’aureola, on hi ha un petit dipòsit on s’acumula una mica de llet. Si el bebè sempre mama amb la mateixa postura podria ser que només es buidessin alguns dels conductes però no tots. Això podria derivar en mastitis, una infecció molt dolorosa.

-Tel lingual massa curt. Hi ha nens que neixen amb el tel sublingual massa curt i això els impedeix succionar bé. Als grups de suport a la lactància poden fer un cop d'ull al frenet del petit i assessorar-vos sobre la necessitat o no d'acudir al metge per tallar-lo i solucionar el problema.

-Perles de llet. Petita perla de llet que apareix en alguna zona del mugró.

-Tirallets. Màquina que serveix per buidar el pit de forma mecànica (a mà o elèctricament) per emmagatzemar llet en cas que no podem donar totes les tomes de pit perquè ens hem de separar del bebè, per fer farinetes de cereals amb la llet materna, per estimular la producció de llet, etc.

-Mugroneres. Són una silicona amb la forma del mugró que serveixen per protegir-lo en cas de tenir ferides. Si useu mugroneres no acabareu amb el problema de la lactància. Les ferides són produïdes per una mala posició del bebè (o per un frenell massa gran). Fan que el nen no succioni directament la pell i per tant eviten que els mugrons tinguin tan de mal, però també fan que el petit no olori la pell de la mare, sinó un plàstic, que no noti el tacte del pit, etc.

-Purelan (Medela). Lanolina pura 100% que es posa al pit per calmar el mal de les clivelles. En condicions normals, amb una gota de la pròpia llet hidratarem sense problemes el mugró, però si tenim clivelles i ferides més greus, tenir un Purelan a l’abastens pot fer servei. Aquesta crema no interfereix en la lactància i no cal rentar el pit abans de donar el pit, ja que no és perjudicial pel bebè. Qualsevol altre tipus de pomada, iode o desinfectant es desaconsella i s'hauria de netejar i retirar abans de tornar a oferir el pit.

Dibujos: albalactanciamaterna

Moltíssima informació sobre lactància aquí.